Castellano: Caminar no siempre supone desplazarse por los caminos reales de asfaltos y tierras. Caminar también puede ser pasearse por los recuerdos que atesoras de una vida que has vivido y por los sueños que has soñado. Y caminas acompañado por tu conciencia, por tu otro yo que tienes preso, por la imagen que ves en el espejo cuando en él te miras y que ya casi no reconoces. Y hablas con él en un diálogo inexistente. Este libro es un conjunto de narraciones cuyo único nexo de unión es la presencia del mismo personaje y su otro yo, su sombra, con la que dialoga. Cada una es una historia diferente. En Valenciano: Caminar no sempre suposa desplaçar-se pels camins reals d ́asfalts i terres. Caminar també pot ser passejar-se pels records que atresores d ́una vida que has viscut i pels somnis que has somiat. I camines acompanyat per la teua consciència, pel teu altre jo que tens pres, per la imatge que veus en l ́espill quan en ell et mires i que ja quasi no reconeixes. I parles amb ell en un diàleg inexistent. Aquest llibre és un conjunt de narracions l ́únic nexe d ́unió de les quals és la presencia del mateix personatge i el seu altre jo, la seua ombra, amb...
«Així som les persones, mil·limètriques motes de pols arrossegades pel món. Encara que sempre hi ha qui està disposat a aturar-se i lluitar.» Una moda amb lleis determinants ha estat creada per a la nova generació d'una xicoteta ciutat, en què tots han assumit les seues condicions sense qüestionar-les. Però, més enllà de vestir ales de colors, la moda s'apropiarà dels joves, anul·larà qualsevol pensament i callarà les seues veus. És llavors quan Belinda i Jaume decideixen promoure una rebel·lió cultural que torne a la seua generació el que mai els haurien d'haver llevat: el futur. El seu amor, la seua força i la seua rebel·lia seran les claus de la insurrecció juvenil que es desenvoluparà en la ciutat i que no s'aturarà fins a conèixer tota la veritat. Ana Pomares (Alacant, 1991) ens presenta la seua novel·la més arriscada en què les noves tecnologies et faran sobrepassar els límits del paper. Mitjançant els codis QR que s'amaguen entre les pàgines, l'autora ha realitzat tota una banda sonora que dóna un pas més enllà en la narració i la converteix en una de les primeres novel·les juvenils connectades a la xarxa.
4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.
Des de Cavanilles, els estudis geogràfics han tingut una llarga tradició al País Valencià, si bé l’Escola Valenciana de Geografia té el seu punt de partida en el mestratge d’Antonio López Gómez. Amb ell, i amb els qui van prendre el seu testimoni, la Universitat de València va esdevenir un centre docent i de recerca que ha donat lloc a una veritable escola de geografia.
Cóm ens afecta el passat? Encara que sigui un passat aliè... Pa amb Vi i Sucre, és una novel•la de ficció amb pinzellades reals que intenta respondre aquesta pregunta. La història passa a la comarca del Solsonès. On desprès de la Guerra Civil, l’amo del Mas la Llena és passa dies, anys treballant de sol a sol. Les dones de la casa i la canalla també són puntals invisibles d’una història afectada de sobte per l’aparició d’un mosso amb un passat tèrbol que canviarà per sempre el futur d’aquell Mas i la seva gent.
Actas del XIII Congreso de Antropología de la FAAEE realizado en Tarragona del 2 al 5 de septiembre de 2014, que reúne los textos presentdos en los veintiún simposios celebrados y muestran la amplitud y riqueza de los debates y los retos que caracterizan la Antropología del siglo XXI.
Tres nenes han estat capturades per uns traficants de dones i posades al servei de l'amo d'un bordell a la Munbai actual, a l'Índia. L'Anuradha, la més valenta i coratjosa de les tres, aconsegueix escapar, però de seguida la troben i és sotmesa a un autèntic infern com a càstig. Per altra banda, la Magalí, una periodista que acaba de perdre la seva parella en un fatal accident, és enviada a la capital índia per fer un reportatge sobre l'ONG Llum del Nepal. Tal vegada, la Magalí trobi les ganes de viure que se l'escapen col·laborant amb aquesta organització, tanmateix, molt aviat comprendrà que les coses en aquest país són molt més complexes del que s'imaginava. Pell de seda és una crua història sobre la situació real que pateixen milers de nenes a l'Índia.
Els noms epicens són aquells que, com Claude o Dominique, tant poden ser femenins com masculins. En aquesta història en Claude és ell i la Dominique és ella. Ell s’entossudeix a casar-se amb ella i, després d’endur-se-la a viure a París, s’entesta encara més a deixar-la embarassada. Finalment neix la seva filla, a qui posen el nom d’Épicène, agafat d’una obra teatral de Ben Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè. Quan neix la criatura, l’obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la filla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d’una parella de l’alta burgesia financera, la Reine i en Jean-Louis, les filles dels quals van a escola amb l’Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge. I així aquesta novel·la narra la història d’un doble rebuig i d’una doble venjança –una de triomfant; l’altra, destinada al fracàs–. Nothomb explora amb la perspicàcia que la caracteritza les complexes relacions entre pares i fills i el ressentiment d’un amor no correspost. Així, construeix una mena de...
Sóc l'iris, tot convocant l'iris dels lectors, és una novel·la ambentada en una població d'estiueig de la Costa Daurada, amb la descoberta de l'amor, la presència de la immigració, i d'un sobre misteriós que porta problemes als quatre personatges principals: Iris, la noia adolescent que cerca l'amor; Tomàs, el carter i Fàtima i Mauro, procedents de Gàmbia.
Tots tenim una veu dins nostre que ens fa sentir quan tenim un dubte en prendre una decisió... Tant si la fem bé com malament, sempre la sentim.... Aquesta veu es diu ÀNIMA, i ben segur que vostè també la té. Consell...fem-li sempre cas si volem ser plenament feliços
Del rei Jaume I es pot parlar com el sobirà que forjà la Corona d’Aragó. Abans només hi havia una unió dinàstica del regne d’Aragó i els comtats catalans, el de Barcelona per endavant. Després, les conquestes de les illes —Mallorca sobretot— i de València, transformada en regne propi, facilitaren la creació d’aquella corona tan complexa. El 2008 celebrem el vuitè centenari del naixement (1208) a Montpeller del Rei Conqueridor. Aquest llibre d’un historiador que ja treballava sobre Jaume I des del 1984, no és qualsevol biografia o uns simples comentaris de la crònica del rei, és a dir del Llibre dels feits. Amb una síntesi d’àgil prosa Ernest Belenguer presenta la història del rei i del regnat amb tots els seus vessants. I pot fer-ho en un llibre que no fatiga el lector, rigorós, complet i cada cop més grat de llegir. Jaume I i el seu regnat no és una novel·la del passat. Per sort és un llibre d’història. Però l’autor ha aconseguit una narració tan estimulant com vertadera, sense trair, inventar o manipular els fets. El text va acompanyat de cinc plànols i de trenta-quatre imatges a color sobre la vida de Jaume I.
Pol no es cap xiquet. Pol es tots els xiquets i totes les xiquetes que miren el mon amb ulls d'infants. Pol sap com fer que aquest mon siga millor, però solament el seu avi l'escolta, mentre la maquinaria social dels adults, continua imparable cap un destí que ningú sap on es troba. Pol te una família i va a una escola feta per adults, que no pregunten als nens com els agradaria que fos la seva família i la seva escola. Pol i el seu avi estan segurs que alguna cosa pot canviar.
Este libro, escrito por Rafael Ramis-Barceló, reúne tres estudios sobre la Universidad de Lérida (1561-1717). El primero es una descripción del Estudio de Lérida durante el pontificado de Antonio Agustín. Fue una época dorada, con grandes maestros, aunque con frecuentes conflictos. El segundo es un análisis de la Facultad de Leyes y Cánones desde el fallecimiento de Felipe V hasta la transferencia de la Universidad a Cervera. El tercero trata las Facultades de Artes y de Teología durante el mismo período. Estos dos capítulos finales inciden en la decadencia de la Universidad y a los problemas que tuvo que afrontar durante el Barroco. El libro –con fuentes novedosas, procedentes de diferentes archivos catalanes– pretende ofrecer una panorámica de la última etapa del Estudio de Lérida y de su compleja transferencia a Cervera.
«No puc, no, ja no puc suportar-la més!» Així comença la lamentació de la Nina, una dona que lluita incansablement per sobreviure sense renunciar a la seva identitat i tirar endavant la seva família en un món convuls i despietat. A mesura que la societat grega s'ensorra per les envestides de la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya i la guerra civil, la Nina va quedant relegada a una classe social cada cop més baixa. A la voràgine de la vida, entre casaments, guerres, batejos i funerals, la Nina només troba refugi en l'Ekavi, la seva sogra, la seva confident, la seva amiga. Publicada el 1962, "El tercer casament" va ser l'única novel·la que va escriure Kostas Taktsís, assassinat en circumstàncies mai aclarides. La seva obra mestra, addictiva i inoblidable, es va convertir ràpidament en un dels llibres més venuts i traduïts de la literatura grega moderna, i és que el crit de la Nina —descarnat, impetuós i d'una força infrangible— és el crit de totes les dones al llarg de la història.
Barcino, siglo II. La fama de un hombre traspasa las fronteras de la época. Se trata de Lucio Minicio Natal Quadronio Vero, hijo de una ilustre familia de la colonia, hombre de gran atractivo, militar y político brillante, que gana, en el año 129, una peligrosa carrera de cuadrigas. Sin embargo, una sombra se cierne sobre el héroe de Barcino. Ni el éxito profesional, ni la amistad y el amor que siente hacia Cyrene, ni la devoción que le profesa su esposa, Fausta, pueden borrar las huellas de un esclavo que marcó su propia infancia y parece esconderse detrás de toda traición y asesinato: Teseo. Una novela llena de acción y emociones; una lectura trepidante que transportará al lector a la apasionante Barcelona romana y le descubrirá los secretos más íntimos de un personaje que paseó con orgullo el nombre de su ciudad por todo el mundo.
Guardonat amb el Premi d'Assaig «Càtedra Blasco», el punt de partida d'aquest llibre és una reflexió sobre la relació entre l'escriptura (el relat, l'assaig autobiogràfic) i el seu entorn físic. Des d'aquesta consciència de l'espai, que implica consideracions també sobre el paisatge i el desplaçament -viatge, migració, exili, la mirada del flàneur-, es mostra com la possibilitat d'escriure un relat autobiogràfic és transformada per la intensificació de la relació amb un entorn concret, amb els llocs. Des d'aquest prisma altament revelador i original, s'analitzen aspectes de l'obra d'autors com Patrick Modiano, Josep Pla, Marcel Proust, Xavier de Maistre, Goethe, Walter Benjamin, Joseph Brodsky o W.G. Sebald. Un viatge a la cruïlla entre paisatge i literatura, entre autobiografia i història, a les fonts d'on raja la memòria moral dels espais.
Reimpresión del original, primera publicación en 1871.
Los 32 artículos de este volumen se ocupan de la traducción literaria a la lengua española y otras lenguas románicas. Las exposiciones fueron sostenidas durante la Conferencia Internacional «Traducción e Intercambio Cultural en la Época de la Globalización», que tuvo lugar en el mayo de 2006 en la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona. La Conferencia fue organizada por el grupo de investigación del CRET «Traducción e interculturalidad», de la Universidad de Barcelona. El «Ministerio de Educación y Ciencia» español ha tenido a bien financiar tanto la Conferencia como la antología dentro del marco del Proyecto de Investigación BFF2003-002216.
El presente libro suscitará el interés tanto del estudioso como de quien busque una historia humana o un simple testimonio del pasado, puesto que en él hallará toda la documentación franquista del proceso sumarísimo contra el maestro republicano Vicente Altabert y todas sus notas personales junto a los escritos de la autora e hija suya. Aquí se abre un diálogo a dos voces entre pasado y presente; entre dos vidas paralelas obligadas a vivir en tiempos diferentes; entre dos procesos vitales de crecimiento humano, uno marcado por una causa judicial que lleva al padre a afrontar, con incredulidad primero y con entereza después, su condena a muerte, y el otro, marcado por el ansia de conocer de la hija que busca respuestas y acaba convirtiéndose en historiadora gracias a este reencuentro. Es la rehabilitación y dignificación, a través del ejemplo de un maestro republicano bueno y honesto, de todos los hombres y mujeres que sufrieron la sinrazón de un pasado próximo y que fueron víctimas de la barbarie humana.
Opciones de Descarga